Material: Terracota Mides: Data: 2012 Xicu Cabanyes: 20 Escultures de terracota i 10 motlles trets del natural. Willy Eger: 20 fotografies d'orquídies. LA BELLESA SECRETA DEL CUNNUS Ai aquests records de la infància que solen aparèixer moltes vegades quan et trobes amb mainada del teu entorn més pròxim que comencen la seva vida igual que tu a la seva edat!. Encantats, imprudents i agosarats davant de fets i coses que encara no comprenen, encetant així el seu ofici de persona. Els nens descobrint les nenes, amb petits detalls que han observat de la seva mare o de les dones del seu voltant que han col.laborat en al seva educació. I les nenes, m´imagino, descobrint els nens amb referents del seu pare. Així comença tot l´ enrenou de sorpreses encadenades que emplenaran els dies viscuts observat tot el que t’ és pròxim i projectant-ho sobre els fenòmens desconeguts i creixent amb la idea comparativa, que no sempre serà coincident. Descobrir les nenes i les femelles i acceptar al diferència en positiu i ja has entrar a la porta dels grans misteris que al llarg de la teva vida més d’ una vegada et treuran la son. Allò còncau i allò convex; el mascle i la femella. Tots dos són la meitat d’ una mateixa cosa, que ah d’e estar separat per fabricat prou imant per tornar-se unir. Entrar i sortir , estranyes maneres que té la naturalesa per reproduir-se i renovar-se permanentment, acompanyades de tota una cort de sentiments que multiplicaran encara més l’ interès de treure i posar teu i de tot el veïnatge. Homes i dones, enamorant-se,estimant-se, apallissant-se,odiant-se , elements creadors d’ interès per anar més lluny, cap a la felicitat o potser cap a la destruccio total. Et trobes amb les experiències dels altres que reps en forma de novel.les, pel.lícules, obres de teatre, sublimant facècies que has viscut, vius o viuràs. Nombroses obres d’art que formen el patrimoni de la Humanitat intenten explicar aquesta frontera boirosa de sentiments i desitjos que configuren la nostra existència cercant al felicitat mística que produeix la plenitud inabastable. Tots som professors sense alumnes de sensacions viscudes que no es poden transferir; quan les expliques ja no són reals; només és real el desig de tornar-les a viure. És clar que també hi ha els mentiders que ho enreden tot acompanyats d’ insensibles malalts i altres espècies que amb la pornografia ja en fan prou. La poesia, bona o carrinclona, també s’ ha entossudit i també s’ ha cregut capaç de transcriure i transportar a un enteniment d’ aquesta frontera enlluernadora d’ home s i dones que juguen a l´eterna seducció per fer una sola unitat: d’ aquestes dues parts la raó d’ existir de les quals és precisament al d’ estar intermitentment units i separats. Aquesta frontera que pots crear tantes vegades com vulguis sense necessitat de passaport divideix en dues parts tots els habitants del planeta (incloent homosexuals i lesbianes). El motllo i el contramotllo, el positiu i el negatiu, el blanc i el negre,etc.; allò que hi ha al bell mig d’ aquests dos blocs, que tant es complementen, si es pugues disseccionar potser ens carregaríem la poesia, però trobaríem les claus de l´etern misteri. La bellesa secreta del cunnus és el meu últim treball escultòric ; em crec ara, ja avançada molt la meva vida , prou madur per atrevir-me a explorar el camí per allà on vaig venir ara fa aproximadament fa 65 anys. Durant part d’ aquests anys he forçat l´enginy per construir bones escultures que vessessin feminitat i humanisme per tot arreu, igual que els escultors que m´han precedit i que tant admiro i dels quals tant he après: Maillol, Rodin, Canova, Clarà, Blay, Llimona... i les dotzenes que trobariem reculant al romànic i gòtic, al Renaixement, al Barroc- en opinió meva, el cunnus és barroc.-, als grecs i romanss, als egipcis, als precolombins i a l´escultura africana i tants i tants més, per anomenar només l´escultures del passat. Penso que no abunda, en la història de l´escultura el cunnus com a leit motif; la censura natural de totes les èpoques devia ajudar molt pco a al divulagació de la seva forma i bellesa-potser per no desviar l’ atenció de la cara, pits i cul, formes imposades per les convencions de cada època. El cunnus, per si sol, potser no hagués estat tan arrasador si no fos per la seva encertada ubicació: fent de xarnera a dues poderoses cuixes i a punt d’ escalar pel bell mig de les arrodonides anques que li donen aixopluig i protecció. El cunnus és un conjunt de plecs i arrugues elàstics que segellen la porta de la vida i al resguarden d’ impureses indesitjables. El seu color és variable, segons el seu estat d’ excitació; sol ser humit i rosat i en alguna ocasió ribetejat amb tonalitats fosques que contrasten amb els punts de llum com gotes de rosada. Els amics del cunnus, que solen ser els homes, quedem impressionats quan els observem de prop. Obrint pas amb els dits i després amb el que podem, mentre el cor batega amb més energia i ens carrega de misteri biografic de quan vàrem sortir per primera i última vegada rebentant-ho tot. De mica en mica l´inquilí que viu amb nosaltres s’ infla i es tensa descaradament i en un atac d’ inconsciència entra, separant cortinatges, desbocant-se i perdent-se en al riuada del viatge com si fos etern. Per desgràcia, el cos fa de topall, es retrocedeix i es torna a provar, una i moltes vegades més, fins que buit i destensat el nostre penis accepta que està vençut i , reduït a la més elemental realitat..Es llavors que penis i cunnus, derrotats, es poden separar amistosament a descansar. Passa el temps amb tranquil.la lentitud i serà un , o serà l´altre, que es convidaran a tornar-ho a provar. El viatge és circular i es torna a arribar al principi. Carall i cunnus, fent de dinamo per il.luminar l´eterna fam i set de la sensibilitat humana , permanentment variable des de que neixes fins que fineixes. Amb rams de flors se celebra l´arribada de la petita persona i amb rams i corones de flors també se l´acomiada en el seu enterrament. Quanta simbologia hi ha en les nostres litúrgies: flors a eros i flors a tanatos!. I és que les flors són la sublimació vegetal de tots els cunnus i penis dels mamífers. Les flors són la perversió poètica que regirà tos els actes de cortesia de la nostra relació social. Potser, l´orquidia, amb els seu milers de variants, sigui al més representativa a l´hora de glossar la secreta bellesa del cunnus femení.