Material: Material de construcció prefabricat , emmotllats de formigó, ferro. Mural d' Ignasi Esteve (1990). Mides: 4x3,80 m. Data: A partir de 1982 Si tot el Bosc de can Ginebreda és una obra global, el taller de l' escultor no n' és una excepció. La seva façana conté un "Mural de culs", amb un cúmul de glutis de persones voluntàries a les quals el propi escultor ha fet un motllo, que després ha convertit en una escultura de formigó. Aquests emmotllats anatòmics- o d' objectes diversos, com el "Relleu gastronòmic " del 1979, fet amb hortalisses- es realitzen al taller o bé preparant una acció o festa al Bosc- per exemple, l' any 1983 en va tenir lloc una a la Cala del Senyor Ramon, a Tossa de Mar ("Núdica Brava"). Un ambient on no tant sols -naturalment- l’anatomia humana està més disponible que en altres llocs , sinó que conté un material de base escultòrica, com és la sorra (en un altre ordre, l' escultor també ha realitzat escultures amb neu, que després ha emmotllat, amb un procediment propi, i també ha experimentat amb diverses menes de resines i poliuretans). En aquest mural s’hi inclouen altres elements, com escultures de l' autor, maons i creus de ferro clavades. Aquestes fan la funció de mostrar que, més enllà de la significació eròtica d' aquesta part de l’anatomia humana, des del punt de vista purament plàstic ofereix un gran interès (igual, per exemple, que el sexe masculí o els pits femenins). En efecte: l’escultor , amb aquest afegit de significació alhora religiosa i plàstica, mostra que la línia de les natges defineix una inequívoca forma de creu. L'objectualitat eròtica i la iconografia religiosa, doncs, queden transcendides i redefinides, d' una banda, per la seva posta en comú, i , de l' altra,per la significació plàstica posada de manifest per Xicu Cabanyes.