VOLUMS PORTÀTILS ‘penjolls’

És sabut que des de la Prehistòria fins ara, ens ha agradat portar objectes penjats al damunt: a les orelles, als llavis al nas... també anelles als dits i als turmells.

En algunes etapes de la història de l’Humanitat, aquests penjolls, braçalets o piercings, eren objectes màgics que tenien la funció de protegir, donar bona sort i autoritat, apart d’embellir als seus portadors.

S’han fet amb matèrials molt diversos: ossos, pedres, plomes, fustes o llavors; tot el què tenien a l’abast que fos llampant i cridaner, imitant potser els animals que ja neixen amb aquests guarniments incorporats.

És curiós de veure com l’home és dels pocs animals que neixen amb la pell llisa a més no poder. Si no fos pel pèl del pubis, celles i cabellera, seriem terriblement llisos i avorrits. Deu ésser per aquest motiu que s’ha inventat la moda, per dissimular aquesta carència genètica, i amb aquest enginy, passar al primer lloc de l’extravagància animal.

El vestit, la nostra segona pell, el triarem del color que més ens convingui: negre, groc, vermell i tots els colors de l’arc de sant Martí, per crear la nostra pròpia imatge i projectar-la sobre els altres, amb l’intenció de seduir-los.

Quan ja anem vestits als nostre gust, com en els senyors del Pal.leolític, també ens mancarà un os, un mineral o una ploma, per acabar de fer més personal la nostra imatge, intentant aixì ésser únics, configurant el nostre jo. Ens posarem or, argent o pedres precioses, arrencades de les entranyes de la Terra, perquè ens otorguin força i seguretat.

No sé quan va néixer la paraula”joia” tant utilitzada en sentit figurat per anomenar les coses que ens plauen, però no tinc cap interès en saber-ho, prefereixo quedar-me amb la lloantó del seu nom ambigu i misteriòs, amb regust de sagrat, per anomenar les coses que ens costa de tenir.

Jo que sempre he optat per els grans volúms, no m’he pogut alliberar de la necessitat plàstica de fer escultures portàtils, o si voleu dir-ho així: “joiería”

Amb aquesta ja són tres les col.leccions. La seva creació ha coincidit sempre amb la recuperació d’algún accident que m’ha obligat a estar assegut al davant d’una taula. La segona col.lecció, feta a mitjes amb l’escultor Mauro Rubio, l’any 1990, es deia “Cal.ligrafía del nerviosisme”. Eren joies d’argent que vàren ser molt aplaudides.

En aquesta ocasió, amb l’estintol d’unes crosses i els ànims de l Montse, he fet la tercera col.lecció. Peces d’acer inoxidable, polides després. Les hem batejat amb el nom de “formes amigues”

Crec que l’acer inoxidable és un material del nostre temps, que ens representa a la perfecció, tant en l’aspecte material com espiritual. La seva brillantor permanent deixa enrera la mítica lluentor de l’argent que ha estat tant representativa d’una part del nostre passat.

Les formes escollides són trovalles que he fet meves al llarg de quaranta anys d’escultura: plegaments, forats i talls, reblincats i polits, amb l’intenció d’adornar i ennoblir a qui les porti.